LA IZQUIERDA GOBERNANDO.
Balears ampliará las ayudas estatales para el fomento de pisos en alquiler. Las subvenciones actuales permiten a un joven hacerse con una vivienda por 23 euros al mes.
Esta noticia, extraída de la prensa de hoy, es la prueba inequívoca de lo que significa un gobierno de izquierdas, en Madrid y aquí. Medidas que afectan a la vida de l@s jóvenes, mejorándola, en aspectos que son centrales en sus preocupaciones y en sus dificultades para vivir autónomamente. Me encanta leer esas noticias porque creo en la política como forma de solucionar problemas reales con medidas que se insertan en VALORES. Los VALORES son lo que nos diferencia, digan lo que digan los liberales y los gurus de ambos extremos. Frente a los gobiernos del PP que no han hicieron nada por la vivienda ni en Calvià ni en Baleares ni en España, los nuestros con aportaciones económicas que mejoran la posibilidad de l@s jóvenes de independizarse y vivir SU VIDA.
Y SOLO LLEVAMOS 4 MESES Y PICO EN BALEARES !!!!!
Esta noticia, extraída de la prensa de hoy, es la prueba inequívoca de lo que significa un gobierno de izquierdas, en Madrid y aquí. Medidas que afectan a la vida de l@s jóvenes, mejorándola, en aspectos que son centrales en sus preocupaciones y en sus dificultades para vivir autónomamente. Me encanta leer esas noticias porque creo en la política como forma de solucionar problemas reales con medidas que se insertan en VALORES. Los VALORES son lo que nos diferencia, digan lo que digan los liberales y los gurus de ambos extremos. Frente a los gobiernos del PP que no han hicieron nada por la vivienda ni en Calvià ni en Baleares ni en España, los nuestros con aportaciones económicas que mejoran la posibilidad de l@s jóvenes de independizarse y vivir SU VIDA.
Y SOLO LLEVAMOS 4 MESES Y PICO EN BALEARES !!!!!
entrada de Antoni a las
11:51
1 comentarios:
Os dejo un artículo de Onofre que merece, a mi entender, toda nuestra atención. Solamente comentar que no me parece necesario expropiar nada a ningún ciudadano sino simplemente emprender políticas inteligentes de fomento y flexibilización del mercado del alquiler.
5.000 habitatges més dins sòl rústic?
Sense comptar les instal·lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l'any. Per la seva part els plans urbanístics i territorials estableixen un llistó de creixement que permet doblar aquestes xifres. Si a molta gent ja li sembla massa edificat el nostre territori imagineu-vos que pensarien si sabessin que els plans que han aprovat els seus representants polítics permeten duplicar l'edificació que veuen. Doncs malgrat l'abundància de ciment hi ha mancança d'habitatge a preus assequibles per a una bona part de la població. Per quina raó es dona aquesta aparent paradoxa? Doncs perquè el preu de l'habitatge no s'estableix en funció del cost de producte sinó en funció de les possibilitats de pagament i endeutament de la demanda. Si la demanda pot pagar 10, perquè té diners o perquè es pot hipotecar, pagarà 10, malgrat el cost del producte més el legítim benefici empresarial només sumi 6.
El preu el fixa la capacitat de pagament del client i no, com sovint ens prediquen, el costos de producció dels habitatges. I perquè està disposada la demanda a pagar 10 per un producte que només costa 6?, doncs perquè una gran part de la demanda compra habitatge perquè ha observat que el seu preu s'incrementa anualment en unes quantitats superiors a les que li abonarien bancs o caixes si hi dipositessin els seus diners. Així, com més pugi el preu dels habitatges millor pels inversors.
Els principals perjudicats d'aquesta situació és la gent que necessita un habitatge per a viure-hi i no com forma d'inversió, els que volen l'habitatge com a bé d'ús i no com a bé de canvi, per dir-ho en termes més acadèmics. Sense voler-ho, el demandants d'habitatge com a bé d'ús es veuen obligats a pagar un sobrecost, el component inversor inclòs dins del preu de mercat, que no voldrien haver d' adquirir. Però el paquet és compacte i ho han de pagar tot, el preu de cost amb el legítim benefici empresarial i l'afegit especulatiu. D'aquí que les polítiques d'ajut a la demanda per a la compra d'habitatges, tant en forma d' ajuts oficials com de baixos tipus d'interès, repercuteix directament en un augment del preus ja que si en comptes de poder pagar 10, gràcies a l'ajut o a les millors condicions del crèdit, es pot pagar 12, l'oferta demanarà 12. El drama és que la part de la demanda que no vol l'habitatge com a inversió sinó simplement per anar-hi a viure ha de pagar 10 o 12 en comptes de 6 per mor de l'existència d'una altra part de la demanda que sí està disposat a pagar 10 o 12. Els que no volen la casa per anar-hi a viure sinó que l'adquireixen com a forma d'inversió, per a especular dit en termes no tan fins.
Com fer front a aquesta perversa situació? Entre els que diuen voler solucionar el problema es plantegen bàsicament dues estratègies, una més innovadora i una altra, diguem, més clàssica, més dejà vu. Les de caire més innovador s'estan plantejant ara mateix des del País Basc i Catalunya. Al País Basc es planteja gravar amb 9 euros diaris els habitatges que restin desocupats tot l'any (això a Balears podria suposar una recaptació de prop de 300 milions d'euros anuals), mentre que des de Catalunya la proposta pretén expropiar l'ús (no la propietat), tot pagant un lloguer als propietaris, per un màxim de sis anys a aquells habitatges que no es posin en ús. La segona estratègia, la de caire més clàssic, pretén produir més habitatge però a preu taxat, sense l'afegit no volgut del bé de canvi. És a dir que si el cost del producte és 6, legítim benefici empresarial inclòs, el preu ha de ser 6 i no 10 o 12.
Aquesta darrera és l'estratègia que ha anunciat el nostre Govern que vol fomentar la producció de 5.000 nous habitatges de protecció pública per a aquesta legislatura, i això que en tenim 94.261 desocupats de cap a cap d'any. El Govern ja ha anunciat per activa i per passiva que no vol ni sentir parlar de gravar fiscalment o expropiar provisionalment l'ús dels habitatges desocupats, no vos cosa que els empresaris s'intranquil·litzessin i els tornessin a fer perdre les eleccions. I on es volen fer aquests 5.000 nous habitatges? Doncs un pensaria que allà on els plans determinin, més tenint en compte que aquests permeten duplicar el parc existent. Doncs no, no només no es vol intervenir sobre el parc existent sinó que tampoc no es vol intervenir sobre l'edificabilitat permesa pels plans, es volen fer els 5.000 nous habitatges, segons notícies de premsa ja aplaudides pels promotors, en terrenys que ara mateix són rústics i/o en solars edificables als que es permetria duplicar l'edificabilitat. És a dir, més ciment, fins i tot més del que els permissius plans permeten que, no ho oblidem, és el doble del que veiem quan passegem per les nostres illes.
És racional això?, és progressista? Personalment no m'ho sembla gens ni mica, ni racional ni progressista. Edificar dins rústic i/o duplicar l'edificabilitat dels solars ja urbanitzats és una política que podrien assumir perfectament els conservadors. De fet els promotors fa temps que ho reclamaven i paradoxalment és un govern progressista qui és a punt de fer-ho possible. L'opció oposada, intervenir sobre els 94.261 habitatges desocupats, potser és massa fort per a la majoria política que sustenta l'actual Govern, però sense ser tant innovadors com els bascos o catalans potser es podria pensar en una altra opció que no passés per incrementar encara més l'edificabilitat dels ja permissius plans urbanístics i territorials. Si no es vol tocar el parc existent ni incrementar l'edificabilitat, on es poden fer els 5.000 habitatges de promoció pública? Doncs amb aquestes premisses l'alternativa no és altre que intervenir sobre l'edificabilitat que els plans permeten però que encara no s'ha convertit en edificis. L'alternativa podria permetre edificar en sòls ara rústics o incrementar l'edificabilitat dels solars a condició de que s'eliminés en la mateixa proporció d'altres indrets. Com? doncs fent inedificable el sòl rústic o desclassificant sòls urbanitzables o rebaixant l'edificabilitat dins sòls urbans que no es considerin adequats per fer-hi habitatges a preu taxat. És a dir que els 5.000 nous habitatges haurien de ser en realitat una transferència, per tant s'hauria de desclassificar o desqualificar sòl on, ara mateix, s'hi poden demanar llicències per a fer-hi 5.000 habitatges.
Aquesta alternativa només té l'avantatge de no empitjorar més la dramàtica situació ambiental de les illes Balears, de no abocar més llenya al foc. La situació urbanística i ambiental d'aquestes illes no milloraria amb aquesta alternativa, simplement no empitjoraria. Una alternativa que haurien de defensar el socialdemòcrates i no els ecologistes.
Onofre Rullan. Geògraf i membre del GOB
De
Anónimo, A las
19/11/07 10:19 p. m.
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio