Antoni Manchado. e-Calvià y mas cosas

28 junio 2008

POR FIN LES RECIBE, PERO PASA DE ELLOS.

Después de la insistencia sindical durante varias semanas y de que la oposición le pidiésemos, en el pleno del pasado jueves, que interviniese algún político en la negociacion con los sindicatos, para acabar con la crisis que existe en el Ajuntament de Calvià, el alcalde decidió, por lo que se ve, recibir a los representantes sindicales el mismo dia del pleno.
Parece sensato, si no fuese porque se le volvió a ir la pinza y se permitió el lujo de despreciarles. Ya me dirán si no es desprecio decirles que no sabía nada del contenido de las demandas de los trabajadores o que no le afectan las protestas ruidosas, porque está acostumbrado a que le critiquen.
O sea, que no ha escuchado los pitidos y las broncas de las últimas semanas, ni ha leído las demandas, JUSTAS, de l@s policias, l@s funcionari@s o trabajador@s de Calvià 2000. Toma ya!!!

2 comentarios:

  • "Dime de lo que alardeas y te diré de lo que careces"

    La política ens està donant els darrers anys una sèrie de personatges que són bastant arrogants i prepotents però curiosament sembla ser que això és directament proporcional a una carència total i absoluta de gestionar un municipi com Déu mana.

    Només cal fullejar els diaris d'avui per adonar-se'n de quins personatges estam i hem estat enrevoltats.

    Com més volen donar entendre que són immaculats i que estan per damunt del bé i del mal més tenen que amagar i més demostren que no fan o han fet el que haurien de fer.
    Jo des d'aquí anim a tota la gent que té alguna cosa a dir, que surti que protesti i que piti, en definitiva que faci renou perquè sempre sempre hi haurà algú que els escolti, que els rebi i que els faci costat.

    Qui té la raó del seu costat té molt a guanyar i com més se'ls hi dona a entendre que se'ls ignora més vol dir que estan tocant on fa MAL.

    De Anonymous Anónimo, A las 28/6/08 11:24 a. m.  

  • està clar que el batle no tan sols no farà, com deia Antoni, el viatge al centre. El seu enrocament se situarà en la talaia de la prepotència des d'on farà seu el lema "ni ver, ni oir ni hablar", afegint-hi el somriure arrogant de qui se'n riu del seu interlocutor.
    Que no sabia res, diu? Darrerament en llegim i n'escoltam de grosses i aquesta figurarà a la llista.
    Continuarem pitant i protestant i sobretot esperant que els tres anys que queden passin aviat (o encara millor, que alguna cosa remogui la situació actual).

    De Anonymous Anónimo, A las 28/6/08 1:04 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]



<< Inicio